1/2/15

“Volem denunciar la política de fer negoci amb els territoris de les comunitats indígenes”

Rostros del Despojo, una campanya per denunciar la política de fer negoci amb els territoris de les comunitats indígenes a Mèxic es va presentar recentment a Barcelona. Parlem amb Marina Domènech, membre de la campanya 

Presentació del documental al Centre Social de Sant. Heura Molina

César Rojo
La Directa 31/01/2015

Centre Social de Sants, sis de la tarda del passat 25 de gener. Es presenta Rostros del Despojo, documental que forma part de la campanya del mateix nom, per denunciar les agressions i la despulla que pateixen els pobles indígenes de Mèxic. Per saber en què consisteix la campanya, hem conversat amb Marina Domènech, membre d’Adhesiva, Espai de Trobada i Acció, col·lectiu que va organitzar la presentació del documental.

De què es tracta la campanya Rostros del Despojo? 

Rostros del Despojo és una àmplia campanya que busca visibilitzar, denunciar i lluitar contra la mercantilització dels territoris i recursos naturals dels pobles originaris mexicans per part del govern mexicà i d’inversors nacionals i internacionals que provoquen l'espoli, la paramilitarització, una extrema violència i el desplaçament forçat de comunitats senceres, entre altres efectes. Ja sigui per la producció d'agrocombustibles, la concessió i explotació de projectes miners, les preses, la reactivació de plans d’infraestructura del projecte Mesoamèrica i l’impacte de la reforma energètica com a excusa pel saqueig territorial.

Aquests rostres són malauradament diversos i es troben en diferents punts històrics i geogràfics de Mèxic. No obstant això, la campanya agafa tres casos paradigmàtics de violacions als drets humans en comunitats indígenes de Chiapas.

Pots explicar-nos breument aquests tres casos? 

El primer cas es tracta d’una acció paramilitar que, juntament amb funcionaris del govern de Chiapas, va ocasionar la Massacre de Viejo Velasco el 13 de novembre de 2006. La conseqüència va ser sis execucions extrajudicials, dues desaparicions forçades, i el desplaçament forçat de 36 persones: vint homes, vuit dones, cinc nens i tres nenes.

El segon cas s’emmarca a la comunitat de Banavil, simpatitzants del moviment Zapatista van ser agredides per integrants del Partit Revolucionari Institucional (PRI) amb la complicitat de les autoritats municipals. La conseqüència va ser la desaparició forçada d’una persona i el desplaçament forçat de quatre famílies que romanen en situació de vulnerabilitat des del 4 de desembre de 2011. El documental Rostros del Espojo, que hem presentat aquí, està centrat en el cas de la comunitat de Banavil.

El tercer cas ocorre a la comunitat en la comunitat de Sant Marcos Avilés, davant l’agressió de partidistes del Partido Verde de México (PVM), Partido Acción Nacional (PAN) i Partido Revolucionario Institucional (PRI) que juntament amb el govern municipal mantenen un atac sistemàtic a la construcció del projecte d’autonomia de les Bases de Suport de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (BAEZLN). La conseqüència es va donar el 9 de setembre de 2010, amb el resultat de 170 persones desplaçades de manera forçada: 50 dones, 43 homes i 77 entre nenes i nens. Actualment estan desplaçades de les seves terres laborables.

L’eix vertebrador d’aquests tres casos, i de molts altres, és la política de fer negoci amb els territoris de les comunitats indígenes a qualsevol preu: provocant violacions als drets humans, detencions il·legals, desaparicions i desplaçaments forçats.

Qui impulsen aquesta campanya i com està organitzada? 

Aquesta campanya neix de la coordinació de diversos centres, associacions i grups de defensa dels drets humans, tant de Mèxic, com de Catalunya, l'Estat Espanyol, Alemanya i EUA. Tots els grups tenen en comú la mirada sobre la defensa i promoció dels drets de les comunitats indígenes, els seus territoris i la preocupació sobre la criminalització, fustigació i persecució a les persones que lluiten contra la mercantilització del territori de els pobles indígenes.

Uns d’aquests col·lectius que impulsen la campanya Rostros del Despojo és el Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas (Frayba), en Chiapas, i l'Adhesiva, Espai de Trobada i Acció, que es troba a Barcelona, és on participo jo personalment.

Una de les bases d’aquesta campanya és la visibilització a través de vídeos, amb una crida a organitzar xerrades i explicar els casos i la campanya arreu del món. També mitjançant les xarxes socials i rostrosdeldespojo.org per a donar a conèixer i fer seguiment a la campanya.

Un altre pilar de la campanya, també en clau participativa, és la petició de firma, dirigida a les autoritats mexicanes i chiapaneques, contra el desposseïment, i concretament amb les demandes d’aturar els desplaçaments forçats, reparar el dany a les persones afectades garantint la seva seguretat i integritat física i psicològica, realitzar una investigació imparcial amb l’objectiu de sancionar les persones responsables físicament i intel·lectualment de les violacions als drets humans, i finalment assegurar que aquestes violacions no es repetiran.

En particular, quina repercussió s’espera tenir amb el documental? 

L'objectiu és que el documental tingui una àmplia repercussió en l'àmbit internacional. Que des de diferents espais i ciutats del món es pugui fer difusió de l'esquema del govern mexicà de desposseir a les comunitats indígenes de terra i recursos naturals. És per això que des de la campanya, es demana que arreu es promogui el passi del documental i s’expliqui la campanya.

Com a Adhesiva vosaltres organitzeu tallers per col·laborar com observadores de drets humans en comunitats indígenes (zapatistes) que estan sent despullats del seu territori. Ens pots comentar una mica sobre aquests tallers?

Des de l’estiu passat l'Adhesiva organitza formacions per a persones que vulguin participar de les Brigades d’Observació Internacional de Drets Humans a Chiapas a través del Frayba. Aquests tallers duren un dissabte sencer i volen donar informació actualitzada de la situació social i política a Mèxic i Chiapas, així com ensenyar les funcions i objectius d'una observadora de drets humans. Les BRICOS (Brigadas Civiles de Observación) representen un espai civil a les comunitats amenaçades per mantenir l’esperança, la justícia i la dignitat. La presència d'Observadores de Drets Humans, ajuda a testificar possibles vulneracions a aquests, rebaixen el clima de tensió a les comunitats afectades i suposen també un mitjà de difusió de la situació de moltes comunitats indígenes a Chiapas.

-.-

No hay comentarios: