19/2/16

A Mèxic, quan parlem de crim organitzat, ho fem d'estructures polítiques i econòmiques infiltrades. Ana Lilia Pérez

"A Mèxic, quan parlem de crim organitzat, ho fem d'estructures polítiques i econòmiques infiltrades"

Mèxic és un dels països més perillosos del món per a treballar com a reportera. Desenes de professionals han estat assassinades o han desaparegut des de la transició al sistema multipartidista. La periodista Ana Lilia Pérez ho sap prou bé.

Alemanya va ser un dels països on es va exiliar Ana Lilia Pérez. Allà va continuar
amb el seu treball periodístic. De la seva estada europea va néixer el seu últim llibre
“Mares de cocaína. Las rutas náuticas del narcotráfico”

Andreu Jerez, Berlin
La Directa.cat 18/02/2016

“A Mèxic no passa res, i quan passa alguna cosa, tampoc passa res”. Aquesta és una popular frase entre lesperiodistes a Mèxic, un dels països més perillosos del món per treballar com a reportera. Desenes de professionals han estat assassinades o han desaparegut des de la transició al sistema multipartidista. Multipartidista perquè, tenint en compte la crisi de drets humans, la violència estructural i la brutal impunitat que pateix el país, és difícil qualificar Mèxic com sistema democràtic. La periodista Ana Lilia Pérez ho sap prou bé: va haver de viure més de dos anys fora del seu país. La seva vida corria perill després de rebre amenaces de mort arran de les seves investigacions sobre la corrupció i la col·lusió entre alts representants de l'Estat mexicà i el crim organitzat. Alemanya va ser un dels països on es va exiliar Ana Lilia Pérez. Allà va continuar amb el seu treball periodístic. De la seva estada europea va néixer el seu últim llibre “Mares de cocaína. Las rutas náuticas del narcotráfico”. Aquesta entrevista va tindre lloc a una cafeteria d'un hotel a Berlín, on la periodista va recollir recentment un premi a la llibertat d'expressió atorgat per l'Associació alemanya d'Editors de premsa. Malgrat els perills, la periodista va decidir recentment tornar al seu país.

Com has vist Mèxic a la teva tornada?

Vaig deixar Mèxic quan Felipe Calderón encara era president. Al tornar-hi he vist un Mèxic amb focus vermells, fonamentalment pel què fa a la seguretat. Mèxic enfronta un període molt greu en matèria de seguretat pública. Això és molt perceptible tant per la falta de seguretat que pateix la societat civil com pel deteriorament dels drets humans. Ara em trobo un Mèxic amb desaparicions forçades com la d’Ayotzinapa, la dels 43 normalistas. Estem parlant d'un cas paradigmàtic perquè les desaparicions són cada vegada més freqüents, conformen la quotidianitat de Mèxic. A això cal sumar les agressions contra periodistes. Un dels últims casos va ser el del fotògraf Rubén Espinosa, assassinat a la capital. Fins fa poc les agressions a periodistes se solien donar fora del Districte Federal.

Què va suposar l'assassinat del fotoperiodista Rubén Espinosa?

El cas de Rubén és molt greu. Ja havia rebut amenaces al seu Estat, a Veracruz, i va arribar al DF com a mesura de protecció, buscant refugi a la capital. I no obstant això, l'Estat no va ser capaç de garantir la seva seguretat. Darrere els crims i les amenaces contra periodistes hi ha tot un clima d'impunitat. Una impunitat que envia un clar missatge: a Mèxic pots agredir un periodista, pots assetjar un periodista o empresonar-lo, i no et passarà res. Tampoc si l'assassinés.

Quines mesures de seguretat personal has de prendre al teu país?

No puc parlar de les meves mesures de seguretat personal perquè formen part d’un mateix protocol secret. La meva vida va canviar el mateix moment en què vaig patir amenaces de mort i agressions directes, moment en què vaig haver de sortir de Mèxic. Des de llavors, la meva vida no és la mateixa. Cal acatar els protocols de protecció. En algun moment vaig arribar a tindre guardaespatlles. Els protocols són ara una mica més sofisticats, però tampoc això és garantia de res.

En tot cas, l'Estat mexicà no és el que t'ofereix la seguretat...


De cap manera. L'Estat mexicà va ser agressor en el meu cas. Quan jo vaig presentar la denúncia per assetjament, agressió i intervencions telefòniques durant el Govern de Felipe Calderón, vaig denunciar alts càrrecs del Govern. Prèviament, en diversos articles i llibres vaig documentar i revelar foscos negocis il·legals al sector energètic per part d'alts funcionaris. Una corrupció que vaig denunciar amb el llibre "Camisas blancas, manos negras". Va ser la primera investigació periodística sobre la corrupció que imperava al govern del PAN (Partido de Acción Nacional), un govern que a Mèxic es va presentar com el de l'alternança, l'eslògan del qual era "Un Govern de les mans netes". Vaig demostrar com els negocis que es feien a l'empresa Petroleos Mexicanos (PEMEX) beneficiaven tant a les famílies dels presidents Vicente Fox i Felipe Calderón, com a les dels seus ministres, com, per exemple, l'aleshores ministre de Governació, Juan Camilo Muriño. Vaig revelar tots els contractes que tenia Muriño al sector energètic amb tràfic d'influències i conflicte d'interessos. Quan vaig publicar aquesta investigació, es discutia la reforma energètica a Mèxic, una de les reformes més importants per a un país el sector petrolier significa no només la seva principal font de riqueses, sinó també un sector unit tradicionalment a la identitat dels mexicans. A partir d'aquest moment, alts funcionaris del Govern van desplegar un assetjament contra mi. Llavors vaig recórrer a Fiscalia Especial per a Delictes contra la Llibertat d'Expressió. Quan vaig a la fiscalia i denuncio els assetjaments estretament vinculats a la meva feina periodística, recordo molt bé el comentari de la gent del ministeri públic. "Doncs qui sap si escau aquesta denúncia, perquè aquesta gent és molt important", em van dir. Ja estaven deixant anar que la denúncia no procediria. No només va ser així, sinó que a més l'assetjament contra mi va empitjorar. És més, la mateixa fiscalia va ordenar que se m'hi arrestés. Em volien empresonar per una denúncia d'uns dels contractistes de PEMEX per presumpte dany moral per haver publicat una entrevista al que m'explicava el finançament il·legal que l'hi havia donat al president Felipe Calderón. Unes declaracions en una entrevista consensuada, gravada i que vaig fer pública. Aquest empresari intentar subornar, intents que jo vaig denunciar. Es tracta d'un empresari molt poderós del sector resistir, de l'empresa Z Gas, un holding de 80 companyies que operen a Mèxic, a Amèrica Central, Amèrica del Sud i que també té accions d'algunes empreses a Espanya. El que jo he viscut a Mèxic ha sigut totalment kafkià.

És a dir, la teva confiança en les institucions mexicanes és nul·la...

Les institucions mexicanes no només no em van tractar com una víctima, sinó que la meva denúncia davant elles va ser contraproduent. Puc dir que la Fiscalia Especial per a Delictes contra a Llibertat d'Expressió no només ha estat una farsa, sinó que a més sotmet els periodistes a maltractament i vulnera els seus drets. Per exemple, en el procés de denúncia, la fiscalia em va sotmetre a anàlisis psicològiques en els quals l'agent públic no actuava com un psicòleg, sinó com un assetjador. A Mèxic estem veient una negligència per part de les autoritats sobre les agressions contra periodistes. I això en el millor dels casos, perquè la majoria de les agressions no es resolen a causa de la col·lusió entre les autoritats i el crim organitzat. Això explica perquè els funcionaris públics siguin els principals agressors dels periodistes a Mèxic. No hi ha fiscalia que funcioni mentre no n’hi hagi una neteja de les institucions i la voluntat real per part del Govern d'aplicar la llei.

Creus que l'actual crisi de drets humans que viu Mèxic és incomprensible sense la col·lusió entre crim organitzat i Estat?

No pot funcionar d'una altra manera. A Mèxic, quan parlem de crim organitzat, ho fem de les estructurades polítiques i econòmiques infiltrades pel crim. Estem parlant de tres pilars fonamentals: Estat, economia i crim organitzat. Per això el crim organitzat té a Mèxic tant de poder: perquè opera des de dins de les mateixes estructures de l'Estat que hauria de garantir la seguretat dels seus ciutadans i el bon funcionament del país.

Creus que la impunitat i la repressió són llavors polítiques d'Estat a Mèxic?


No diria que siguin dirigides des de l'Estat, però sí generades per la permissibilitat de l'Estat. I en molts casos és l'efecte de la negligència o de la col·lusió de representants de l'Estat amb el crim. Un exemple són les administracions locals: l'alcalde o president municipal és qui representa l'Estat en aquest entorn. I sí n'hi ha hagut casos en què l'alcalde ha ordenat l'assassinat de periodistes. Així va passar precisament a Veracruz, en un dels casos més recents. També hi ha agents de l'Estat que ordenen la desaparició de persones, com ja va passar durant la guerra bruta a Mèxic. En altres casos, les agressions no vénen del mateix Estat, però igualment són les autoritats a les que competeix vetllar per la seguretat pública. A Mèxic hi ha casos de periodistes que han de sortir a buscar protecció en altres països, com en el meu cas. Si jo segueixo viva, és per la voluntat d'altres països per treure'm del meu país.

Diries que el narcotràfic i el crim organitzat s'han convertit en el principal poder fàctic de Mèxic?

Sí. I diré més: crec que Mèxic és un Estat fallit a algunes regions. Per veure això només cal visitar algunes províncies on el crim organitzat, el narcotràfic i les organitzacions criminals col·loquen els alcaldes, els caps de policia i també l'empresa que donarà feina a molta gent. A moltes regions del país, l'economia se sosté per l'operació del crim organitzat. Estem parlant d'un Estat que està fracassant en matèria de seguretat pública i en l'aplicació de la Constitució de Mèxic. Un exemple són algunes regions del nord del país, a les quals grups com Els Zetas diuen a les empreses petrolieres quan poden o no perforar un pou, quan poden acudir a les seves oficines a treballar, qui passa pels camins, fins i tot controlen parts de les zones frontereres.

Creus que hi ha indicis per dir que el crim organitzat arriba fins al palau presidencial de Los Pinos?


Sí. Ja hi van haver alguns gabinets presidencials amb noms vinculats a grups criminals. M'estic referint a assessors del president. No crec que Los Pinos funcioni com una mena de bombolla, aïllat del que passa al seu voltant. És impossible si tenim en compte que el narcotràfic a Mèxic ha arribat a tenir tant poder i tants diners. Uns diners que a més no es queden a Mèxic, sinó que s'inverteixen als principals mercats internacionals. Tot això té a veure amb la col·lusió o amb l'omissió per part de les autoritats. Les autoritats tenen dos tipus de responsabilitats pel que fa al crim organitzat: la col·lusió i l'omissió. Un cas paradigmàtic és la fugida d'un narcotraficant com Joaquin El Chapo Guzmán, en dues ocasions i de dos penals d'alta seguretat. Això és absolutament impossible sense la complicitat de les altes esferes de l’Estat. Perquè, a més, aquest tipus de presons estan controlades pel Govern federal. 

S'amaga darrere tota aquesta violència estructural que viu Mèxic una lògica de repressió política contra figures incòmodes amb el poder, com a líders estudiantils, sindicalistes, ecologistes o periodistes?

Sí, i a més no és una cosa nova. Això és producte d'un model de govern que va enfortir el model de repressió que segueix operant a Mèxic, precisament amb el partit que va tornar al Govern després de passar per l'oposició, el Partit Revolucionari Institucional (PRI). La repressió va ser molt més evident en les dècades dels 60 i els 70, durant l'anomenada guerra bruta a Mèxic. El principal braç executor d'aquesta repressió ha estat la policia vinculada al Ministeri de Governació, i dins d'aquesta policia, durant molts anys va operar la Direcció Federal de Seguretat. La repressió en les dècades dels 60 i 70 és important per ser l'antecedent immediat que tenim del model que segueix operant a Mèxic. En aquests anys, la Direcció Federal de Seguretat va jugar el paper de policia política. Paral·lelament, ha operat l'exèrcit. En moltes ocasions, paramilitars implicats en la desaparició forçada. En aquests anys, es van produir casos de desaparicions forçades considerats paradigmàtics i que van arribar fins corts internacionals. Casos en què l'Estat mexicà ha estat jutjat. És el cas de l'assassinat de Lucio Cabanyes i de Genaro Vázquez, líders rurals de la mateixa zona de l'Estat de Guerrero on és l'Escola Normal Rural de Ayotzinapa. També hi ha el cas del defensor Rosendo Radilla, que va arribar fins a la Comissió Interamericana de Drets Humans, i després a la Cort Interamericana. La seva família ha lluitat durant més de 30 anys perquè s'investigués la desaparició forçada del seu pare. I al final, el Govern mexicà va haver de demanar perdó a la seva família en nom de l'Estat mexicà. També tenim líders estudiants torturats, empresonats i assassinats. I seguim amb aquest model de repressió del Govern, ja desplegat per l’actual president Enrique Peña Nieto contra moviments socials abans d'arribar a la presidència, quan era governador de l'Estat de Mèxic.

Però, no creus que amb la transició del sistema de partit únic al sistema multipartidista la repressió política s’ha postmodernitat i, per tant, es fa molt menys visible que durant els 70 anys de priísme?


Sí que és cert que les autoritats mexicanes de vegades maquillen la repressió amb el pretext de la lluita contra el narco i el crim organitzat, o fins i tot atribueixen la repressió al crim organitzat. El Govern no reconeix públicament que Mèxic és un Estat fallit en molts sentits a causa de la penetració en les estructures de l'Estat del crim organitzat. Quan ocorren casos com el de Ayotzinapa o com l'assassinat d'algun periodista, és llavors quan el Govern fa servir el crim organitzat per rentar-se les mans. El clima social està així cada vegada més enrarit: no sé sap del cert si els assassinats o desaparicions van ser obra d'un actor governamental, d'un actor polític o del crim organitzat. 

En el teu últim llibre, "Mares de cocaïna", apuntes que Espanya i Portugal són els principals punts d'entrada de la cocaïna al mercat europeu...

Sí, així és. L'única cosa que els narcotraficants han modificat són les seves rutes per arribar fins a la península Ibèrica. Els narcos mexicans envien el seu material des de Colòmbia, Panamà o des dels mateixos ports mexicans a través de l'Atlàntic. Ara, els vaixells amb la droga arriben primer a alguns països d'Àfrica. Les rutes d'embarcament també han canviat. Veneçuela o Surinam s'han convertit en punts de sortida. En aquesta regió del Carib n’hi ha molts grups de mexicans operant.

El narcotràfic i el crim organitzat funcionen avui en dia com a grans empreses multinacionals. Són comprensibles les estructures del crim organitzat i la consegüent violència estructural que pateix el país sense el model econòmic neoliberal que impera a Mèxic?


Fins als anys 80, els narcotraficants mexicans van tenir marge d'operació, i grans càrtels com el de Tijuana o el de Suárez es van enfortir molt. Aquestes organitzacions criminals han aconseguit tenir un poder molt més ampli i han penetrat les estructures del govern. Aquesta penetració va de la mà de la creixent corrupció. El suborn és la manera en què el crim organitzat penetra en les estructures de govern. Hi ha un abans i un després en aquesta mutació del crim organitzat mexicà: em refereixo a la diversificació dels seus negocis. Sí que és veritat que el neoliberalisme és un model que encaixa en aquesta diversificació i en aquesta expansió del crim. És aquí quan el narcotraficant comença a combinar el negoci de la droga amb el del tràfic d'armes, amb l'explotació de persones, la pirateria de productes i el dret de pis ... Bàsicament li cobra al treballador informal (venedor de sucs , de coques, etc ...) un impost per poder treballar al carrer i grava així a l'economia informal, la més important font de diners per a la població mexicana. Les grans empreses multinacionals també estan pagant al crim per poder treballar a Mèxic. Tot això ho explico al meu llibre "El cartel negro". Actualment, els traficants mexicans ja compten amb una visió empresarial, amb una visió corporativa. I saben que hi han altres maneres de fer diners. El crim organitzat fa els seus diners amb negocis il·legals, però els inverteix en l'economia legal. Els diners de crim organitzat mexicà està a la banca suïssa, nord-americà... el rentat dels diners del crim organitzat està present en els grans mercats internacionals. A Mèxic, el crim organitzat compta amb empreses que fins i tot presten serveis al Govern mexicà, sobretot en el sector energètic i de la construcció. D'aquesta manera, el govern injecta diners en el crim organitzat, en lloc de combatre-ho. I el que passa a Mèxic transcendeix al mateix país, perquè els càrtels mexicans i la violència que vivim al nostre país tenen un efecte més enllà de les fronteres mexicanes. És per això que els governs d'aquells països en els quals el crim mexicà té mercat també haurien d'assumir les seves responsabilitats.

No hay comentarios: