19/5/16

Nestora Salgado arriba a l'Estat espanyol per visibilitzar l'empresonament per motius polítics a Mèxic

Salgado va liderar la insurrecció contra la policia i els càrrecs municipals d'Olinalá (Guerrero), és impulsora de la policia comunitària i ha estat presa política durant més de dos anys, acusada de segrest 


Nestora Salgado, mexicana migrada durant més de 15 anys als Estats Units, va ser una de les líders dels fets del 27 de setembre de 2012 a Olinalá, quan el poble es va aixecar en armes i va desarmar la policia municipal


LaDirecta 18/05/2016 

Líder de la insurrecció contra la policia i els càrrecs municipals d'Olinalá (Guerrero, Mèxic), impulsora de la policia comunitària per defendre la seva gent davant la violència generada pel narcotràfic i el crim organitzat i presa política durant més de dos anys, acusada de segrest. Nestora Salgado, de 45 anys, nascuda a les muntanyes de Guerrero, arriba a l'Estat espanyol per fer una crida al respecte als drets humans i la llibertat dels presos i les preses polítiques mexicanes. En el marc de la campanya Posa nom i cara als presos polítics, la mexicana estarà a Barcelona fins al 20 de maig.

La seva visita a l'Estat espanyol té l'objectiu de visibilitzar les pràctiques sistemàtiques de repressió contra les defensores dels drets humans de l'Estat mexicà mitjançant la construcció de delictes i aconseguir que es faci pressió per l'alliberament de les preses polítiques. "El govern té tot el poder per tancar una persona i inventar-se els delictes que ha comès, com a mi, que em van acusar de gairebé 60 segrestos, delinqüència organitzada, assassinat, robatori...", explicava la setmana passada en una roda de premsa a Madrid.

La seva presència a la península Ibèrica ha començat a donar resultats i sis dels nou policies comunitaris que encara estaven presos quan Salgado va arribar a Madrid van quedar en llibertat el 12 de maig. La mexicana s'ha reunit amb Amnistia Internacional Espanya, amb qui ha parlat de diverses preses polítiques, entre elles, Brenda Quevedo Cruz, que fa vuit anys que és a la presó sense haver estat sentenciada. Durant els darrers dies, Salgado ha ofert una roda de premsa a Barcelona i ha participat a dos actes, un a l'Àgora de Juan Andrés Benítez i l'altre a l'Ateneu Cooperatiu La Base.

Comandanta de la Policia Comunitària

Nestora Salgado, mexicana migrada als Estats Units durant més de quinze anys, va ser una de les líders del 27 de setembre de 2012 a Olinalá, quan el poble es va aixecar en armes i va desarmar la policia municipal. Els fets es van produir quan la població va perseguir i detenir els responsables de l'assassinat d'un taxista que s'havia negat a ser extorsionat pel crim organitzat. Un cop detinguts, van ser entregats a la policia municipal, que els va alliberar al cap de poques hores. Davant aquesta actitud, Salgado i la gent del poble van decidir desarmar i fer fora el cos policial per "inútil". "Com que nosaltres estàvem fartes que aquestes autoritats no fessin res, vam haver de fer-ho per necessitat, per la por i la necessitat de protegir la nostra gent i protegir-nos nosaltres mateixes", admetia Salgado en una entrevista a Caminante TV. Aquell mateix dia, el veïnat va constituir el que després seria la Policia Comunitària d'Olinalá, emparada per la Coordinadora Regional d'Autoritats Comunitàries de Guerrero.

Trenta-un mesos de presó "il·legal i arbitrària"

Substituir una policia municipal, a les ordres de les autoritats municipals i dels partits polítics, per policia comunitària, al servei del poble, no és una jugada barata, ni per al governador de Guerrero ni per les autoritats municipals, acostumades a controlar els fluxos econòmics i mercantils de la zona. És per això que, tot i rebre el reconeixement públic del llavors governador de Guerrero, Ángel Aguirre, els comandaments polítics no van trigar a intervenir i reprimir l'acció de la Policia Comunitària d'Olinalá.


 Salgado va ser acusada de segrestar i torturar Armando Patrón, autoritat municipal que presumptament era còmplice de dos assassinats / Gorka Leiza


El 21 d'agost de l'any 2013, Nestora Salgado, aleshores coordinadora regional d'Autoritats Comunitàries i comandant regional de la Policia Comunitària d'Olinalá, va ser detinguda per la Marina, en el marc d'una operació que va suposar l'arrest de 29 persones de la policia comunitària. Salgado va ser acusada de segrestar i torturar Armando Patrón, autoritat municipal que presumptament era còmplice de dos assassinats. La líder va ser reclutada en un centre d'alta seguretat a l'Estat de Nayarit fins al 29 de maig de 2015, quan, a causa d'una vaga de fam de 21 dies, va ser traslladada en un centre penitenciari de la capital mexicana. Després de les fortes pressions exercides pels moviments socials i els centres de drets humans i, també, de la resolució del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU, que va qualificar la detenció i l'empresonament de Salgado d'"il·legal i arbitrari", va ser posada en llibertat el 18 de març. Després de ser absolta per manca de proves, el fiscal general de l'Estat de Guerrero va anunciar, el 5 de maig, que apel·laria els autos de llibertat; per tant, el procés penal de Salgado continua.

L'excomandanta denuncia que, a part d'ella, la seva família també està rebent agressions i amenaces. El darrer cas, explica, va ser el 4 de maig, quan van tirotejar la casa de la seva filla Saira Rodríguez. Així mateix, denuncia la retirada dels escortes i les mesures de protecció que li van ser assignades l'any 2013 pel govern de Guerrero mitjançant el programa de Protecció a Persones Defensores de Drets Humans i Periodistes del govern Federal, després d'haver estat amenaçada de mort.

Opi, narcotràfic i policies comunitàries 

Ser una lluitadora social i comandanta de la Policia Comunitària a l'Estat amb l'índex de violència més alt de tot Mèxic, segons l'anàlisi de l'Índex de Pau a Mèxic 2015 de l'Institut per l'Economia i la Pau (IEP), no és cosa fàcil ni segura. Que Guerrero es disputi amb l'Afganistan el primer lloc en producció de rosella per fer goma d'opi no és una coincidència. La narcopolítica és una realitat materialitzada en la confluència entre el narcotràfic i les relacions de poder gairebé feudals amb els terratinents i els camperols, les estructures de govern polític (municipals i estatals) i els cossos policials i militars. Diversos càrtels de narcotraficants es disputen els territoris i les places, és a dir, el control de les institucions municipals i estatals. Entre ells, Guerreros Unidos, Los Ardillos i Los Rojos. La dinàmica de funcionament d'aquests grups és altament violenta, deixa morts, desaparicions i extorsions sobre la població local, però, sobretot, deixa impunitat. A Guerrero, les policies comunitàries sorgeixen durant la dècada dels 90 com a resposta a la violència generada pel crim organitzat a les zones rurals de l'Estat. 


L'excomandanta denuncia que, a part d'ella, la seva família també està rebent agressions i amenaces / Gorka Leiza

Les policies comunitàries es constitueixen a partir de la voluntat dels pobles de controlar ells mateixos la seguretat al seu territori. Per funcionament, han de ser escollides a l'assemblea de cada poble i s'han de coordinar amb el conjunt de policies avalades per cada comunitat. La seva existència està emparada legalment per la llei estatal de Guerrero i la Constitució mexicana, que garanteixen el dret dels pobles indígenes a l'autogovern, l'autodefensa i la creació de forces policials: les policies comunitàries.

L'any 1995, 26 pobles de la regió Costa Chica de Guerrero van constituir la Coordinadora Regional d'Autoritats Comunitàries. La seva eficàcia per reduir el nombre de segrestos, atracaments i assassinats als territoris comunitaris ha impulsat la creació de policies comunitàries a molts altres municipis i comunitats de l'Estat. Al llarg del temps, les seves funcions han anat més enllà i les policies comunitàries han estat clau no només en la defensa de la seguretat dels pobles davant la violència del crim organitzat, sinó també en la defensa del territori davant la incursió d'empreses mineres.

Defendre la vida

Aquesta és una de les alternatives efectives que han trobat les habitants de Guerrero per defendre la vida, en un context en què tot el país mexicà està sota el control dels interessos del narcotràfic i els de les empreses transnacionals que aposten per l'extractivisme miner i energètic. Malgrat la criminalització i els assassinats, cada dia són més les persones defensores de drets humans i les comunitats que s'alcen arreu el país amb la intenció de defendre el territori, les formes de vida tradicionals i l'autonomia dels pobles. Nestora Salgado és una d'elles i ha vingut a l'Estat espanyol a alçar la veu per totes les persones que, com ella mateixa, estan sent empresonades i acusades de falsos delictes pel fet de ser lluitadores socials i polítiques.

-:-

No hay comentarios: