20/5/16

Festival compArte EZLN en Barcelona



Desde hace tiempo lxs compas zapatistas nos advierten que la grave crisis que sacude al mundo entero pone en riesgo la supervivencia del planeta. También nos dicen que las ciencias y las artes son quienes rescatan lo mejor de la humanidad. Por eso, junto a las actividades que se realizarán en Chiapas y en distintas geografías, nosotras desde la otra Europa nos hacemos eco de la propuesta hecha por lxs compas e invitamos a artistas para  compartir sus artes el 29 y 30 de julio en Barcelona.

Queremos generar un espacio de encuentro desde abajo y a la izquierda para compartir nuestras artes y pensar alternativas para esta realidad, que tal como la vemos y vivimos, nos gusta nada.

Como dicen lxs compas artista “es toda persona que reivindique su actividad como arte”. La actividad se realizará en el Ágora de Juan Andrés Benitez (Carrer Aurora, el Raval, Barcelona)  y la fecha límite para realizar propuestas de actividades es el 15 de junio.

Las actividades, pueden ser,  teatro, artes visuales, poesía, literatura, pintura, danzas, bailes, títeres, música, serigrafía y demás actividades artísticas que la estructura del espacio nos permita.
Para más información escribir a compArte.bcn@gmail.com


Adhesiva, Espai de Trobada i Acció

Blog :        http://www.adhesiva.org
Twitter:     @Adhesiva_Bcn
 
-.-

19/5/16

Nestora Salgado arriba a l'Estat espanyol per visibilitzar l'empresonament per motius polítics a Mèxic

Salgado va liderar la insurrecció contra la policia i els càrrecs municipals d'Olinalá (Guerrero), és impulsora de la policia comunitària i ha estat presa política durant més de dos anys, acusada de segrest 


Nestora Salgado, mexicana migrada durant més de 15 anys als Estats Units, va ser una de les líders dels fets del 27 de setembre de 2012 a Olinalá, quan el poble es va aixecar en armes i va desarmar la policia municipal


LaDirecta 18/05/2016 

Líder de la insurrecció contra la policia i els càrrecs municipals d'Olinalá (Guerrero, Mèxic), impulsora de la policia comunitària per defendre la seva gent davant la violència generada pel narcotràfic i el crim organitzat i presa política durant més de dos anys, acusada de segrest. Nestora Salgado, de 45 anys, nascuda a les muntanyes de Guerrero, arriba a l'Estat espanyol per fer una crida al respecte als drets humans i la llibertat dels presos i les preses polítiques mexicanes. En el marc de la campanya Posa nom i cara als presos polítics, la mexicana estarà a Barcelona fins al 20 de maig.

La seva visita a l'Estat espanyol té l'objectiu de visibilitzar les pràctiques sistemàtiques de repressió contra les defensores dels drets humans de l'Estat mexicà mitjançant la construcció de delictes i aconseguir que es faci pressió per l'alliberament de les preses polítiques. "El govern té tot el poder per tancar una persona i inventar-se els delictes que ha comès, com a mi, que em van acusar de gairebé 60 segrestos, delinqüència organitzada, assassinat, robatori...", explicava la setmana passada en una roda de premsa a Madrid.

La seva presència a la península Ibèrica ha començat a donar resultats i sis dels nou policies comunitaris que encara estaven presos quan Salgado va arribar a Madrid van quedar en llibertat el 12 de maig. La mexicana s'ha reunit amb Amnistia Internacional Espanya, amb qui ha parlat de diverses preses polítiques, entre elles, Brenda Quevedo Cruz, que fa vuit anys que és a la presó sense haver estat sentenciada. Durant els darrers dies, Salgado ha ofert una roda de premsa a Barcelona i ha participat a dos actes, un a l'Àgora de Juan Andrés Benítez i l'altre a l'Ateneu Cooperatiu La Base.

Comandanta de la Policia Comunitària

Nestora Salgado, mexicana migrada als Estats Units durant més de quinze anys, va ser una de les líders del 27 de setembre de 2012 a Olinalá, quan el poble es va aixecar en armes i va desarmar la policia municipal. Els fets es van produir quan la població va perseguir i detenir els responsables de l'assassinat d'un taxista que s'havia negat a ser extorsionat pel crim organitzat. Un cop detinguts, van ser entregats a la policia municipal, que els va alliberar al cap de poques hores. Davant aquesta actitud, Salgado i la gent del poble van decidir desarmar i fer fora el cos policial per "inútil". "Com que nosaltres estàvem fartes que aquestes autoritats no fessin res, vam haver de fer-ho per necessitat, per la por i la necessitat de protegir la nostra gent i protegir-nos nosaltres mateixes", admetia Salgado en una entrevista a Caminante TV. Aquell mateix dia, el veïnat va constituir el que després seria la Policia Comunitària d'Olinalá, emparada per la Coordinadora Regional d'Autoritats Comunitàries de Guerrero.

Trenta-un mesos de presó "il·legal i arbitrària"

Substituir una policia municipal, a les ordres de les autoritats municipals i dels partits polítics, per policia comunitària, al servei del poble, no és una jugada barata, ni per al governador de Guerrero ni per les autoritats municipals, acostumades a controlar els fluxos econòmics i mercantils de la zona. És per això que, tot i rebre el reconeixement públic del llavors governador de Guerrero, Ángel Aguirre, els comandaments polítics no van trigar a intervenir i reprimir l'acció de la Policia Comunitària d'Olinalá.


 Salgado va ser acusada de segrestar i torturar Armando Patrón, autoritat municipal que presumptament era còmplice de dos assassinats / Gorka Leiza


El 21 d'agost de l'any 2013, Nestora Salgado, aleshores coordinadora regional d'Autoritats Comunitàries i comandant regional de la Policia Comunitària d'Olinalá, va ser detinguda per la Marina, en el marc d'una operació que va suposar l'arrest de 29 persones de la policia comunitària. Salgado va ser acusada de segrestar i torturar Armando Patrón, autoritat municipal que presumptament era còmplice de dos assassinats. La líder va ser reclutada en un centre d'alta seguretat a l'Estat de Nayarit fins al 29 de maig de 2015, quan, a causa d'una vaga de fam de 21 dies, va ser traslladada en un centre penitenciari de la capital mexicana. Després de les fortes pressions exercides pels moviments socials i els centres de drets humans i, també, de la resolució del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU, que va qualificar la detenció i l'empresonament de Salgado d'"il·legal i arbitrari", va ser posada en llibertat el 18 de març. Després de ser absolta per manca de proves, el fiscal general de l'Estat de Guerrero va anunciar, el 5 de maig, que apel·laria els autos de llibertat; per tant, el procés penal de Salgado continua.

L'excomandanta denuncia que, a part d'ella, la seva família també està rebent agressions i amenaces. El darrer cas, explica, va ser el 4 de maig, quan van tirotejar la casa de la seva filla Saira Rodríguez. Així mateix, denuncia la retirada dels escortes i les mesures de protecció que li van ser assignades l'any 2013 pel govern de Guerrero mitjançant el programa de Protecció a Persones Defensores de Drets Humans i Periodistes del govern Federal, després d'haver estat amenaçada de mort.

Opi, narcotràfic i policies comunitàries 

Ser una lluitadora social i comandanta de la Policia Comunitària a l'Estat amb l'índex de violència més alt de tot Mèxic, segons l'anàlisi de l'Índex de Pau a Mèxic 2015 de l'Institut per l'Economia i la Pau (IEP), no és cosa fàcil ni segura. Que Guerrero es disputi amb l'Afganistan el primer lloc en producció de rosella per fer goma d'opi no és una coincidència. La narcopolítica és una realitat materialitzada en la confluència entre el narcotràfic i les relacions de poder gairebé feudals amb els terratinents i els camperols, les estructures de govern polític (municipals i estatals) i els cossos policials i militars. Diversos càrtels de narcotraficants es disputen els territoris i les places, és a dir, el control de les institucions municipals i estatals. Entre ells, Guerreros Unidos, Los Ardillos i Los Rojos. La dinàmica de funcionament d'aquests grups és altament violenta, deixa morts, desaparicions i extorsions sobre la població local, però, sobretot, deixa impunitat. A Guerrero, les policies comunitàries sorgeixen durant la dècada dels 90 com a resposta a la violència generada pel crim organitzat a les zones rurals de l'Estat. 


L'excomandanta denuncia que, a part d'ella, la seva família també està rebent agressions i amenaces / Gorka Leiza

Les policies comunitàries es constitueixen a partir de la voluntat dels pobles de controlar ells mateixos la seguretat al seu territori. Per funcionament, han de ser escollides a l'assemblea de cada poble i s'han de coordinar amb el conjunt de policies avalades per cada comunitat. La seva existència està emparada legalment per la llei estatal de Guerrero i la Constitució mexicana, que garanteixen el dret dels pobles indígenes a l'autogovern, l'autodefensa i la creació de forces policials: les policies comunitàries.

L'any 1995, 26 pobles de la regió Costa Chica de Guerrero van constituir la Coordinadora Regional d'Autoritats Comunitàries. La seva eficàcia per reduir el nombre de segrestos, atracaments i assassinats als territoris comunitaris ha impulsat la creació de policies comunitàries a molts altres municipis i comunitats de l'Estat. Al llarg del temps, les seves funcions han anat més enllà i les policies comunitàries han estat clau no només en la defensa de la seguretat dels pobles davant la violència del crim organitzat, sinó també en la defensa del territori davant la incursió d'empreses mineres.

Defendre la vida

Aquesta és una de les alternatives efectives que han trobat les habitants de Guerrero per defendre la vida, en un context en què tot el país mexicà està sota el control dels interessos del narcotràfic i els de les empreses transnacionals que aposten per l'extractivisme miner i energètic. Malgrat la criminalització i els assassinats, cada dia són més les persones defensores de drets humans i les comunitats que s'alcen arreu el país amb la intenció de defendre el territori, les formes de vida tradicionals i l'autonomia dels pobles. Nestora Salgado és una d'elles i ha vingut a l'Estat espanyol a alçar la veu per totes les persones que, com ella mateixa, estan sent empresonades i acusades de falsos delictes pel fet de ser lluitadores socials i polítiques.

-:-

Nestora Salgado: “Si el sistema ens mata, ens hem de protegir nosaltres mateixos”

Nestora Salgado

Marc Toro / ARA.Cat
Barcelona
19/05/2016 
 
Ahir feia dos mesos que Nestora Salgado va sortir de la presó de Tepepan, a Ciutat de Mèxic. Feia dos anys i set mesos que hi estava tancada, des que el 21 d’agost del 2013 va ser detinguda de manera “il·legal i arbitrària”, tal com havien denunciat les Nacions Unides. El motiu oficial de l’arrest? Ser responsable de nombrosos segrestos, homicidis, robatoris i delinqüència organitzada. Acusacions que, després d’un procés judicial ple d’irregularitats, mai van ser demostrades. ¿El motiu real per enviar-la a la presó? La seva feina al capdavant de la policia comunitària de la localitat d’Olinalá (estat de Guerrero), un cos d’autodefensa ciutadana “incòmode al poder”. Així ho explica a l’ARA la mateixa Salgado, que aquesta setmana és a Barcelona per explicar la situació dels presos polítics, com ella, al seu país.

Aquesta activista mexicana nascuda el 1971, més coneguda com la Comandanta, va marxar als 20 anys a guanyar-se la vida als Estats Units. Quan anys després va tornar a Mèxic es va trobar amb un país castigat per la violència, la connivència de les autoritats amb el crim organitzat i la repressió de les comunitats indígenes. Una situació constantment denunciada per nombroses ONG internacionals, que li va fer “obrir els ulls”. “Si el sistema que se suposa que ens ha de donar seguretat és el que ens mata, el que ens fa desaparèixer, ens tortura i ens viola, a què esperem?”, pregunta Salgado. I ella mateixa respon: “Hem de protegir-nos nosaltres mateixos”.

És per això que el 2012 va impulsar a Olinalá, el seu municipi natal, una policia comunitària, una organització avalada tant per la Constitució mexicana com per la legislació de l’estat de Guerrero -el més violent del país, segons l’últim informe de l’Institute for Economics and Peace-. Les funcions d’aquesta policia, formada per ciutadans escollits pel poble en assemblea, són “prevenir el crim” i “impartir justícia”. Finançat i armat només a base de donacions dels mateixos veïns, el cos està habilitat legalment per fer detencions. Els delinqüents interceptats -explica Salgado- són sotmesos a un “sistema de reeducació” basat en treballs comunitaris durant el temps que es decideixi (un cop més) en assemblea.

L’activista assegura que des que va crear la policia comunitària “la delinqüència ha caigut un 150% a Olinalá”. “No hi ha hagut cap segrest, assassinat o robatori de cotxe des de llavors”, afegeix. Una situació inèdita a Guerrero, on els tres primers mesos d’aquest any es van registrar 514 homicidis, 21 segrestos i 67 violacions, segons les dades del Semáforo Delictivo, una iniciativa basada en el recull de denúncies. En aquest mateix estat és també on el setembre del 2014 van desaparèixer els 43 normalistas d’Iguala, dels quals encara avui no se sap res.

L’eficàcia del cos que comanda Salgado és, segons explica, la principal causa de la seva detenció i “criminalització”. “La policia comunitària no convé als que participen del crim”, diu. I a qui es refereix? Als càrtels de la droga, immersos en una “guerra” pel territori, i a la mateixa administració, que “protegeix el crim organitzat”. Darrere la seva detenció, argumenta Salgado, hi havia l’exalcalde d’Olinalá Eusebio González Rodríguez -ara diputat estatal-, “la campanya política del qual va ser pagada per la delinqüència”. La Comandanta també assegura que el polític “participava en una xarxa de prostitució infantil” i “tenia coneixement d’assassinats, segrestos i desaparicions”. Salgado encara acusa un tercer actor com a responsable de la situació a Guerrero: les “empreses transnacionals” que exploten els recursos miners de l’estat, “militaritzen les comunitats” i “espanten” els camperols que resisteixen perquè en marxin.

Resistir al costat de les comunitats indígenes és, de fet, el paper principal de la policia comunitària d’Olinalá. Ara ja lliure, i tot i la llarga i injusta condemna, Salgado té clar que no abandonarà la seva lluita. “Continuaré sent la Comandanta fins que ho digui el meu poble”, afirma, i sentencia: “Només estem organitzant-nos per donar seguretat, no som delinqüents, i la nostra gent ens reconeix”. Ara només falta, conclou, el suport internacional.

-:-

Otegi visita Catalunya y elogia su proceso independentista

El secretario general de Sortu Arnaldo Otegi habla con la presidenta
del parlamento catalán, Carme Forcadell. Foto Afp

Armando G. Tejeda
La Jornada 18/05/2016

Madrid. El candidato y secretario general de Sortu, Arnaldo Otegi, visitó Barcelona, capital de Cataluña, para elogiar y “aprender” del proceso de secesión unilateral iniciado por las fuerzas independentistas y que aspira a alcanzar la separación del Estado español en junio del 2017. A juicio del líder vasco “el proceso independentista de Cataluña es imparable y tiene una dosis importante de irreversibilidad”.

Otegi, de 57 años, y el dirigente actual más destacado del independentismo de izquierda del País Vasco, sigue desarrollando la estrategia que ideó durante su larga reclusión en la cárcel, tras ser condenado por un delito de pertenencia a organización terrorista por su intento de reconstruir el aparato político de la ilegalizada coalición Batasuna para poner en marcha el proceso de paz en la región. Esa iniciativa fue el germen del cambio de postura de la izquierda abertzale en su rechazo frontal a la utilización de la violencia con fines políticos y el preámbulo de la histórica declaración de “cese definitivo” de la “lucha armada” por parte de la organización armada ETA.

A su salida de la cárcel de Logroño el pasado 1 de marzo tras purgar una condena de seis años, Otegi recibió el homenaje de su pueblo y los militantes vascos. Sólo ha salido de Euskadi en dos ocasiones: la primera para visitar la sede del Parlamento Europeo, en Bruselas, en donde dio un discurso y se reunió con partidos políticos para informar de la situación del proceso de paz. Y ahora viajó a Barcelona, para hablar en la sede del Parlamento de Cataluña, a invitación de la formación Candidatura de Unidad Popular (CUP).

Otegi se reunió con la mayoría de las formaciones políticos, excepto con el derechista Partido Popular español (PP), el Partido Socialista de Cataluña (PSC) y Ciudadanos, pero sí con el resto de los partidos, sobre todo con los que tienen una nítida voluntad de secesión del Estado español. Otegi les transmitió su “sana envidia ante el proceso catalán y del que tenemos mucho que aprender. Esperemos que en un breve plazo o en un plazo razonable Euskadi también viva un proceso similar, señaló.

Otegi destacó las “relaciones históricas” entre las fuerzas independentistas de ambos territorios: “Nos retroalimentamos cada uno desde su proceso, porque estamos buscando los mismos objetivos”.

Reconoció la labor de Cataluña por haber puesto en marcha un “proceso ejemplar, democrático y pacífico” que está rompiendo las “costuras” del Estado y que se ha situado “en la vanguardia de los pueblos en Europa que pretenden recuperar su soberanía, frente a un Estado que no tiene voluntad, ni vocación, ni propuesta para hacer viable la unidad”.

Otegi se reunió con la presidenta del Parlamento, Carme Forcadell, así como con representantes del grupo parlamentario de Junts pel Sí y de la CUP y con diputados de la Comisión de Acción Exterior y Cooperación de la cámara catalana.

La visita de Otegi a Cataluña coincidió con el anuncio por parte del gobierno español, presidido por el presidente derechista Mariano Rajoy, de que prohibirá las banderas independentistas (esteladas, en catalán) en el partido del próximo domingo en Madrid, que enfrentará al Barcelona y al Sevilla. Será la final de la Copa del Rey, para lo que el gobierno y la policía español desarrollarán un operativo en las inmediaciones del estadio para registrar a los aficionados del club catalán para requisar las banderas.

Info relacionada:

Visita Otegi Parlamento de Cataluña

-:-

Visita Otegi Parlamento de Cataluña

Arnaldo Otegi a su llegada al Parlamento catalán. Foto Afp

La Jornada 18/05/2016

Barcelona. El líder independentista vasco Arnaldo Otegi, que salió de prisión en marzo tras cumplir seis años y medio de cárcel por intentar reconstruir el brazo político de ETA, visitó hoy el Parlamento de Cataluña en medio de una fuerte polémica que se fue calentando en los días previos en España.

El conservador Partido Popular (PP) de Mariano Rajoy, el partido liberal Ciudadanos y asociaciones de víctimas del terrorismo criticaron con dureza la presencia de Otegi en la institución.

Detrás está el pasado de quien aspira a convertirse en jefe del Ejecutivo del País Vasco en las elecciones previstas para octubre en la región del norte de España, pero también la conjunción de esta visita con el proceso secesionista que hay en marcha en Cataluña en abierto desafío al Estado español.

El presidente del Gobierno regional catalán, el independentista Carles Puigdemont, no se reunió con él pero defendió la visita en una agria sesión de control por la mañana en la que el PP sugirió cierta connivencia entre el secesionismo catalán y el terrorismo de ETA. La presencia de Otegi es "el acto de mayor indignidad del Parlament", dijo el líder catalán del PP, Xavier García Albiol.

Otegi, por su parte, dedicó sus intervenciones públicas a ensalzar el proceso separatista catalán.

"Esperemos que en un breve plazo o en un plazo razonable, Euskadi también viva un proceso similar", manifestó Otegi, que calificó de "imparable" ese proceso en la rueda de prensa que ofreció tras reunirse en el Parlamento catalán con su presidenta, la separatista Carme Forcadell, y con diputados de partidos secesionistas. Fue uno de ellos el que lo invitó a acudir a la institución.

"Los vascos y las vascas tenemos mucho que aprender (del proceso secesionista catalán). Y con las lecciones que aprendamos aquí vamos a intentar hacer lo mismo en el País Vasco", había dicho horas antes.

El PP y Ciudadanos contraprogramaron la visita de Otegi a la cámara con una reunión en una de sus salas con representantes de víctimas del terrorismo y todos criticaron que el líder del partido vasco Sortu no haya condenado ningún atentado de ETA. Los socialistas catalanes (PSC) se mantuvieron al margen de las dos citas.

Otegi, de 57 años, salió de la cárcel el 1 de marzo, convertido en la esperanza de la izquierda secesionista vasca en la era post-ETA.

Fue condenado en 2009 por haber intentado ayudar a ETA reconstruyendo Batasuna, uno de los sucesivos partidos ilegalizados por la Justicia española por ejercer como brazo político del grupo armado. Pero los hechos desmostraron a posteriori que esa reorganización se hacía para promover el final del terrorismo.

En octubre de 2011, ETA anunció el cese definitivo de la violencia y se estima importante el papel que jugó Otegi, que en 2006 había tomado ya parte en el fallido proceso de diálogo que el socialista José Luis Rodríguez Zapatero inició con la organización armada.

Info relacionada:

Otegi visita Catalunya y elogia su proceso independentista

-:-

16/5/16

Comunicado conjunto CNI-EZLN sobre la agresión al pueblo de Álvaro Obregón, Oaxaca

CONGRESO NACIONAL INDÍGENA

EJÉRCITO ZAPATISTA DE LIBERACIÓN NACIONAL

A los medios de comunicación
A las organizaciones solidarias
A las organizaciones defensoras de derechos humanos
Al digno pueblo binizza de Álvaro Obregón, Juchitán, Oaxaca
Hermanas y hermanos

Con rabia e indignación vemos desde nuestros pueblos, tribus, comunidades, organizaciones y barrios, como el mal gobierno se jacta de demostrar su nula vergüenza, a través de sus partidos políticos de todos los colores, mientras el mal gobierno siga agrediendo a nuestros pueblos y sus partidos políticos sigan intentando imponer la división en nuestras comunidades, nuestra palabra no se cansará de denunciar y gritar ¡Ya Basta!

El 14 de mayo pasado, con saña y de manera desvergonzada, las armas de los policías y guarda espaldas de la candidata del pan-prd Gloria Sánchez López, se atrevieron a apuntar sus armas asesinas contra el digno pueblo de Álvaro Obregón, Juchitán, hiriendo a seis compañeros que se encontraban en la asamblea, defendiendo su territorio físico y político, de los proyectos eólicos de muerte, su energía “limpia” está sucia de sangre, corrupción y muerte. Los candidatos de todos los partidos políticos, que sienten que aun siendo candidatos ya pueden beneficiarse de la impunidad que les otorga el pertenecer a la banda de criminales que mal gobierna el estado de Oaxaca y al país, cree que con balas lograran cambiar la conciencia y matar la dignidad del pueblo binizza.

La política nacional deja en evidencia cada vez más que no hay vergüenza ya en la clase política, que creen que podrán agredir, amenazar y amedrentar la digna lucha de los pueblos. Con agresiones y violencia intentar sembrar el miedo en los dignos corazones que defienden la tierra, el agua y los vientos. desde los cuatro puntos cardinales de nuestros territorios indígenas les decimos ¡No Podrán!  No podrán quitarnos la rabia que en nuestros corazones se convierten en solidaridad, No podrán arrancarnos la dignidad de luchar por defender nuestros territorios ya la vida de nuestros pueblos, No podrán amedrentar la digna lucha del pueblo binizza que honra al Congreso Nacional Indígena al ser integrante desde hace ya muchos años.

Por lo anterior, hermanas y hermanos de Alvaro Obregón, Juchitán, Oaxaca, desde los cuatro rumbos de nuestros territorios les decimos ¡No están solas! ¡No están solos!, nos declaramos en contra de los actos que el mal gobierno de México y de Oaxaca, a través de su secuaz Saúl Vicente Vázquez, presidente municipal de Juchitán, realizan contra los derechos de autodeterminación y autonomía del pueblo de Alvaro Obregón.

Denunciamos que las cobardes agresiones, con armas de fuego del día 14 y las amenazas que continúan, son un intento por intimidar a la comunidad de Alvaro Obregón que se opone a la instalación de proyectos eólicos en su territorio, a los políticos les da coraje que no podrán obtener sus ganancias por que se instalen estos proyectos de muerte y creen que con amedrentar al pueblo lo lograrán. ¡Se equivocan!

Por todo lo anterior declaramos que:
  • Responsabilizamos al gobierno de Gabino Cue y de Saúl Vicente Vázquez de las agresiones que ocurrieron y siguen sucediendo contra la asamblea de la comunidad de Alvaro Obregon, Juchitan, Oaxaca.
  • Exigimos la investigación y el castigo de los responsables de los disparos que realizaron la policía municipal de Juchitán y los guardaespaldas de Gloria Sánchez López
  • Que se cancelen los proyectos eólicos que se intentan imponer en el territorio de la comunidad Alvaro Obregón.
  • Exigimos que Gloria Sánchez López y todos los candidatos dejen de intentar imponer su sistema de partidos a la comunidad de Alvaro Obregón.
  • Exigimos que se respete el legítimo derecho del pueblo Binizza de elegir a sus propias autoridades de manera autónoma.
  • A la comunidad de Alvaro Obregón, Juchitán, Oaxaca les decimos, no están solos, como CNI estaremos pendientes de que estos hechos no vuelvan a ocurrir y que haremos escuchar nuestra vos desde todos los rincones de nuestro ensangrentado país.

¡Por la reconstitución integral de nuestros pueblos!

¡Nunca más un México sin nosotros!

Congreso Nacional indígena

Ejército Zapatista de Liberación Nacional
-:-